Segur que molts de vosaltres us heu fixat que el que sentim per un auricular/bafle no és exactament el mateix que el que sentim per l'altre auricular/bafle. El tècnic de so decideix quins instruments sonaran més pel canal dret i quins sonaran més pel canal esquerre. Per exemple, en una gravació d'una orquestra sentirem els baixos i els cellos més pel canal dret perquè eixa és la seua disposició en l'orquestra (els cellos i contrabaixos sempre estan a la dreta). En la música pop ocorre el mateix: hi ha instruments que sonen més per l'esquerra i d'altres que sonen més per la dreta. I, normalment, el o la cantant sonen "centrats". Ho podeu comprovar en qualsevol música que tingueu a mà.
D'això en diem panoramitzar un so: és a dir, el col·loquem més a un costat o a l'altre. D'aquesta manera aconseguim un efecte més real ja que quan acudim a un concert els sons no vénen tots del mateix lloc. En cine també s'utilitza moltíssim. Per exemple, si en una escena veiem una moto passant a tota velocitat d'esquerra a dreta, el so de la moto vindrà panoramitzat de la mateixa manera i començarà a sonar pel bafle de l'esquerra per acabar sonant pel bafle de la dreta.
Space Oddity és una cançó de David Bowie del 1969 i mostra clarament el procés de panoramització. Fixa’t com al segon 00.30 apareix la primera veu (la sentiràs centrada, és a dir tant per la dreta com per l’esquerra). Al segon 00.37 apareix la segona veu (aquesta només la sentiràs pel canal esquerre). Al 00.50 comença una polifonia molt interessant: el compte enrere només se sent pel canal esquerre mentre que la veu principal sona la primera frase centrada i la resta de frases només per la dreta! La resta de la cançó continua jugant amb la col·locació de les veus.
-Recorda d'escoltar l'exemple amb auriculars-
Aquesta vegada vos vaig a mostrar un parell de vídeos relacionats amb el que de debò se'm dóna bé: la percussió.
El conegut Miliraty Tatoo és un espectacle que cada any es celebra a Edimburg, i al qual acudeixen bandes militars de tots els països que un dia van pertànyer a la Commonwealth (Comunitat Britànica de Nacions).
El fantàstic grup suís Top Secret Drum Corps (que, per cert, es va fer famós al 2003 en el certamen que he esmentat), i la meravellosa coordinació tant en la coreografia com en la interpretació, donen lloc a un número únic a Europa. No vos ho podeu perdre.
Falla va escriure pàgines fantàstiques i molt conegudes com aquesta:
Ací teniu un vídeo. La versió és massa ràpida per al meu gust però està cantat amb una veu fantàstica.Hui Google celebra els 134 anys del naixement del compositor espanyol Manuel Falla, del qual fem referència a les Audicions.
El compositor naix a Cadis el 23 de novembre de 1876, i fou uns dels primers que es va donar a conèixer en tota Europa i Amèrica. Una vegada passada la Guerra Civil Espanyola, va autoexiliar-se a Argentina, on després d'una brillant carrera com a compositor, mor d'un ràpid col·lapse cardíac als 69 anys en Alta Gracia.
El cantant sabadellenc en una de les seues últimes entregues musicals, ens ofereix tres cançons en català fantàstiques. Vos deixe el clip i la lletra de cadascuna. Gaudiu.
| En el silenci No tinguis cap pressa, i posa a la balança el cor i l'esperança. Guarda una abraçada, i guia'm amb la llum que tens en la mirada. Que brilla més que el sol. I en el silenci, et mirava i t'entenia, ignorant la gelosia. Sacrifica sobre el llit la meva pell. I en el silenci, no et detinguis per un dubte, posa a prova el teu instint, serà un bon repte, que el meu nom sigui la veu que avui murmures, i s'amaga. No tinguis pressa que jo, de debò sabré esperar-te. En silenci. No tinguis cap pressa, i deixa que el cabal es dugui la, tristesa. Mostra'm la drecera, que eviti el precipici, és la millor manera per no fer caure el sol. M'agradaria, no sentir melancolia, pararia i sense pressa, provaria a ser invisible. Jugaria a coneix-se'ns, com si fos el primer dia, seria el joc que ens provaria, el que sempre ens uniria. I en el silenci, et mirava i t'entenia, ignorant la gelosia, sacrifica sobre el llit la meva pell. I en el silenci, no et detinguis per un dubte, posa a prova el teu instint, serà un bon repte. Que el meu nom sigui la veu que avui murmures, i s'amaga. No tinguis pressa que jo, de debò sabré esperar-te. En silenci. | Cuidaré Caminaré més lent sobre les voreres, i la ciutat sencera creuaré per tu, i dormiré escalfant-me per la foguera, cada petó que espera acabarà per mi. I prometo ser un amant fidel. Cuidaré cada batec de vida del teu cor, després dormiré dintre teu però amb una condició, que sigui jo al qui esperes. Cuidaré cada batec de vida del teu cor, sabrem inventar i trobarem un bon lloc per l’amor, amor si tu m’esperes. Pujar a la teva esquena avui tindré el valor, i esborraré del cel, la boira, els núvols de cartró. Després sobre el teu cos descansaria, i el temps despertaria només si tu vols. I prometo ser un amant fidel. Cuidaré cada batec de vida del teu cor, després dormiré dintre teu però amb una condició, que sigui jo al qui esperes. Cuidaré cada batec de vida del teu cor, sabrem inventar i trobarem un bon lloc per l’amor, amor si tu m’esperes. Cuidaré el nostre amor, cuidaré la passió, cuidaré tot allò que ens importi a tots dos, tot allò que ens agrada. Cuidaré cada batec de vida del teu cor, després dormiré dintre teu però amb una condició, que sigui jo al qui esperes. Cuidaré cada batec de vida del teu cor, sabrem inventar i trobarem un bon lloc per l’amor, amor si tu m’esperes. | Sense adonar-me Et vaig mirar, i vaig endevinar. Que series el vers perfecte, fet del cor per recitar. Quan et vaig mirar, un gran món vaig crear. Que ni els anys ni el cel ni estrelles, van poder mai igualar. Camins per descobrir sense les fronteres, voldria caminar sabent que m'esperes. Jo creia que sent tu, com la primavera no marciries la il·lusió, no acabaries una història per als dos. Sense adonar-me, tot allò que em vas donar avui acabarà al fons de l'abisme. Convertint en un defecte tot allò que era perfecte. M'has deixat el cor en blanc, amb un dubte que no accepta, endeutat sense recepta resignat per lo pitjor, embargat pel teu amor. Per què lluitar? Ja res podríem salvar. No seré més la titella, que tu puguis fer ballar. I has de saber, que tornar-ho a intentar, és com voler fer que la fem, sigui dolça com la mel. Al menys promet-me que no haurà mentides, sabent que no ets per mi, per què no m'oblides? Sense adonar-me, tot allò que em vas donar avui acabarà al fons de l'abisme. Convertint en un defecte tot allò que era perfecte, M'has deixat el cor en blanc, amb un dubte que no accepta, endeutat sense recepta, resignat per lo pitjor, embargat pel teu amor. Sense adonar-me, has volgut que el teu record em deixi el cor tenyit de negre. Que si dos i dos són tres i tu m'ho dius t'hauré de creure. No sé gents ja de l'amor, i no sé si vull aprendre, rescatar-lo de les cendres, o deixar-lo com està, potser el temps ho guarirà. I m'ajudi a començar. |
Ací teniu una de les peces de salsa que més m'agraden. És d'un magnífic
cantant i compositor (i actor...): Rubén Blades. La cançó es diu Plástico. Pertany a un LP mític: el Siembra. Ací teniu la lletra de Plástico perquè vegeu que es poden fer salses (i música popular) amb lletres intessants. Ah! Si la voleu ballar, prepareu-vos perquè és rapideta!
Que qui és Hatsune Miku? Doncs és una cantant japonesa amb un èxit impressionant. Allà on actua, arrassa. El més increïble de tot plegat és que no és una persona real sinó virtual.
Mireu aquest vídeo d'una actuació de Hatsune:
El magnífic violinista Samvel Yervinyan ens sorprèn amb aquest impressionant solo sobre una base Dance, (la velocitat és de aproximadament 480 notes per minut). El tema complet es diu For All Seasons del compositor grec Yanni. Gaudiu.
Aquest cor et va a deixar realment impressionat al veure com representen amb sons molt reals, una tempesta. Un truc, la primera vegada, no mires el vídeo, només escolta. Al·lucinant.
En aquest singular vídeo es mostra gran part de la història de la música en poc més de 5 minuts, des de la coneguda Petita Música Nocturna de Mozart fins al famosíssim Billie Jean de Michael Jackson, passant per la Simfonia nº9 de Beethoven o per l'Also Sprach Zarathustra de Strauss. Gaudiu!
Ací van uns vídeos més sobre dos poemes d'Estellés del magnífic poemari "Llibre de Meravelles"
Com ja sabreu alguns de vosaltres, un grup de mestres i alumnes hem estat treballant tot l'any en un projecte multidisciplinari al voltant del Vicent Andrés Estellés, un dels millors poetes valencians. En aquest projecte han col·laborat els departaments de Plàstica, Valencià i Música i alumnat des del PDC1 a segon de batxillerat. Alguns recitant i gravant les poesies, altres fent vídeos, fent música, escrivint glosses... Un treball intens però preciós. La setmana passada vam preparar un tast a l'institut i va ser una experiència ben bonica. I em va fer l'efecte que el públic també el va gaudir. M'han xiulat que alguns professors es van emocionar. Poc a poc, aniré penjant ací els diferents vídeos que tinc: els vídeos creats pels alumnes de pdc1, les cançons que hem fet Mar i jo amb un parell de poemes d'estellés, algun poema recitat per guadalupe...
Espere que us agrade i que descobriu: un gran poeta, una manera diferent de viure la poesia i, principalment, una altra manera de viure l'institut.
El primer mos, mai millor dit, és aquest vídeo sobre un poema gastronòmic d'Estellés. Estàvem PDC1 i jo pegant-li voltes a com traslladar aquest poema a la pantalla i ens va eixir això. A mi m'encisa.
És un autèntic plaer estrenar aquest bloc amb una batxata. Tots i totes sabeu la importància que done jo als balls a l'aula. Aquest vídeo, a més d'una mostra d'això, és una meravella per a la vista. Manuel i Alícia ballen d'allò més bé la coreografia d'examen de la segona avaluació. Gaudiu.
(Manuel Ariza i Alícia Suàrez són alumnes de 4t).
