EVOLUCIÓ DE LA TÈCNICA DE L'ENREGISTRAMENT DEL SO
 |
| Fonoautògraf (1857) |
 |
| Fonògraf (1877) |
El seu funcionament era semblant: la vibració sonora viatjava per la campana fins la membrana que feia ballar una agulla. Aquest agulla escriptora feia un dibuix en la superfície.
Com veieu, tots dos enregistraven el so en una superfície col·locada sobre un cilindre. El fonoautògraf ho feia sobre un full fumat. El fonògraf, sobre una superfície generalment de cera.
La diferència: el fonoautògraf només gravava. El fonògraf gravava però també era capaç de reproduir.
Ací teniu la primera fotografia de la història, presa per Joseph Niépce (1826/7):
I ací teniu la primera gravació de la història (1860)
-que va ser enregistrada en un fonautògraf, una invenció de Leon Scott-:
Thomas Alva Edison -conegut per inventar la bombeta elèctrica, la central elèctrica, el kinetoscopi o la pila alcalina- va inventar, molt abans que tot això, el fonògraf. Tot seguit teniu un vídeo del seu funcionament. (ací en teniu un altre amb l'explicació en castellà)
Mireu com sonava:
El 1888 Berliner inventa el Gramòfon. Com podeu veure, el gramòfon treia el so d'un disc i no d'un cilindre com el fonògraf. És l'avantpassat dels tocadiscos actuals.
Fins els primers anys del segle XX, el fonògraf i el gramòfon competien, si bé el fonògraf obtenia major favor dels compradors. El motiu era ben senzill: el gramòfon només reproduïa. El fonògraf reproduïa però també gravava. Qualsevol persona podia gravar damunt d'un cilindre -com heu vist al vídeo anterior-. De fet, quan un cilindre es gastava -els primers cilindres no es podien reproduir més de cinc o sis vegades - el comprador podia tornar-lo a la botiga i a)obtenia un descompte en la compra d'un altre cilindre, b)li'l tornaven a gravar o c)li'l polien de manera que quedava el cilindre sense marques per tal de poder gravar el que el comprador vulguera.
Ací teniu un anunci de l'època:
Finalment, el gramòfon va guanyar la partida i es va imposar. Els motius: era molt més barat. Tant la còpia de discos com el mateix aparell.
Escolteu com sonava:
Escolteu com sonava:
A partir del triomf del gramòfon, es van succeir tot un seguit de millores tècniques: el 1900 es comença a gravar les dues cares -abans només se'n gravava una-, el 1925 naix la reproducció elècrica o no mecànica, el 1931 s'inventa la velocitat a 33 RPM i els discos podran durar quinze o vint minuts, el 1945 s'inventa el microsolc de manera que en un mateix disc cap moltíssima més música...
En 1932 AEG comença a investigar la gravació sobre cintes magnètiques. Es tractava de cintes de paper recobertes de partícules com òxid de metall o òxid fèrric. Aquest invent donarà la cinta cassette de Philips dels 60' que revolucionarien tota la música.
De fet, durant els 70 i els 80 tota la música que es podia sentir es feia en cinta cassette o bé en disc
