Vicent Andrés Estellés

Com ja sabreu alguns de vosaltres, un grup de mestres i alumnes hem estat treballant tot l'any en un projecte multidisciplinari al voltant del Vicent Andrés Estellés, un dels millors poetes valencians. En aquest projecte han col·laborat els departaments de Plàstica, Valencià i Música i alumnat des del PDC1 a segon de batxillerat. Alguns recitant i gravant les poesies, altres fent vídeos, fent música, escrivint glosses... Un treball intens però preciós. La setmana passada vam preparar un tast a l'institut i va ser una experiència ben bonica. I em va fer l'efecte que el públic també el va gaudir. M'han xiulat que alguns professors es van emocionar. Poc a poc, aniré penjant ací els diferents vídeos que tinc: els vídeos creats pels alumnes de pdc1, les cançons que hem fet Mar i jo amb un parell de poemes d'estellés, algun poema recitat per guadalupe...

Espere que us agrade i que descobriu: un gran poeta, una manera diferent de viure la poesia i, principalment, una altra manera de viure l'institut.

El primer mos, mai millor dit, és aquest vídeo sobre un poema gastronòmic d'Estellés. Estàvem PDC1 i jo pegant-li voltes a com traslladar aquest poema a la pantalla i ens va eixir això. A mi m'encisa.



Ací teniu el poema

Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
Cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat,
més no massa, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada.
L’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

Després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.

De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.

I ací el vídeo.

Publicat a: alumnat, estellés, poesia