Falla va escriure pàgines fantàstiques i molt conegudes com aquesta:
Manuel de Falla -
Però a mi sempre m'ha fascinat una breu i senzill cançó de bressol: la "Nana". Amb una simplicitat tremenda aconsegueix una obra hipnòtica de gran emoció.
Mireu la partitura. Fixeu-vos en el ritme obsessiu del piano. Aquest ritme queda trencat, però, amb un contratemps (la ma dreta i l'esquerra no coincideixen). I sobre aquesta base, la soprano, literalment, sura.
Ací teniu un vídeo. La versió és massa ràpida per al meu gust però està cantat amb una veu fantàstica.Duérmete, niño, duerme,
Duerme, mi alma,
Duérmete, lucerito
De la mañana.
Nanita, nana,
Nanita, nana.
Duérmete, lucerito
De la mañana.
Una meravella, vaja.
Duerme, mi alma,
Duérmete, lucerito
De la mañana.
Nanita, nana,
Nanita, nana.
Duérmete, lucerito
De la mañana.
0 comentaris. I tu què n'opines?:
Publica un comentari a l'entrada