Curiositats ~ Un Clot de Música

Aquest post vaig a enfocar-ho a les curiositats del món de la música, no vos les podeu perdre, són totes interessants.

En general

Investigacions recents demostren que els/les alumnes que estudien música obtenen millors resultats en assignatures com el llenguatge i les matemàtiques que la resta de l'alumnat.

Sembla que les vaques donen més llet, i diverses plantes tenen millor desenvolupament quan se'ls posa música de Mozart.

L'anomenada Amusia és una disfunció cerebral consistent en l'absència total d'oïda musical. Les persones afectades són incapaces de diferenciar una cançó d'una altra o de reconèixer una determinada melodia.

En la Música Clàssica

OBSESSIÓ FATAL. Obstinat a emular a Paganini, Schumann va truncar la seua carrera com a pianista en lligar el dit mitjà de la seua mà dreta per assegurar la independència dels dits quan tocava. L'única cosa que va aconseguir va ser una paràlisi en la mà que va mutilar els seus somnis per a sempre.

DUEL DE TITANS. El fenomen del virtuosisme també va arribar al piano. Figures com Thalberg, Liszt o Chopin brillaven amb llum pròpia en el París del segle XIX: la fama d'algun d'ells va ser tal que en 1837 va haver-hi un famós duel entre els dos grans genis del piano: Liszt i Thalberg van enfrontar els seus talents en un famós saló parisenc. Mai va quedar clar qui va ser el vencedor i el vençut d'aquest singular i entranyable desafiament.

EL GRAN THALBERG. Aquest gran geni tenia tal fama com a pianista virtuós que el propi Berlioz en ocasions assegurava d'ell que semblava tocar, no amb dues, sinó amb tres mans.

Les famoses quatre primeres notes de la Cinquena Simfonia de Beethoven van ser utilitzades en les transmissions radiofòniques de la Segona Guerra Mundial per a enfortir els ànims, atès que en el codi Morse tres punts i una ratlla (açò és, tres notes curtes i una llarga) equivalen a la «V», és a dir, «Victoria».

La famosíssima bagatel·la de Beethoven, per a piano coneguda com «Per a Elisa» deu el seu popular nom, segons sembla, a la confusió d'algun copista a l'hora de transcriure el manuscrit original de la partitura. A causa de la mala llegibilitat de la dedicatòria, on sembla estar escrit «Elisa» ha de llegir-se, en realitat, «Teresa». Així, la bagatel·la haguera de ser coneguda com «Per a Teresa».

Als catorze anys Mozart era ja un famós geni precoç que viatjava amb el seu pare per a donar diferents concerts per ciutats i corts europees. Va ser quan, amb aquella edat, passant per Roma, van acudir tots dos a la Basílica de Sant Pere del Vaticà per a escoltar un concert que s'oferia en la Capella Sixtina i en el qual s'interpretava un famós Miserere, obra de Allegri, la partitura de la qual era gelosament guardada i sobre la qual pesava la prohibició de copiar-la o reproduir-la fóra del Vaticà. Després del concert, i ja en el seu allotjament, el jove Mozart va ser capaç de transcriure-la de memòria nota per nota sense equivocar-se, amb el que la partitura va deixar de ser secreta i Allegri va aconseguir certa posteritat que d'una altra forma se li haguera negat.

El genial compositor, Manuel de Falla (del qual ja hem parlat alguna vegada en aquest bloc), tenia una personalitat una mica especial. Entre les seues múltiples manies es troba una forta aversió a la brutícia, fins al punt d'haver de desinfectar personalment amb alcohol cadascuna de les tecles del piano en el qual tocava quan donava un concert, pel simple fet que havia passat per moltes mans. Tenia fòbia als microbis. Fins i tot va arribar a desenvolupar una tendonitis de tant llavar-se les mans.

Franz Schubert componia amb una guitarra ja que era tan pobre que no podia disposar d'un piano.

El compositor del segle XVII Jean Baptiste Lully, va morir en gangrenar-se-li una ferida que es va fer en el peu amb un bastó que utilitzava per a portar el compàs durant la interpretació d'una de les seues composicions.

Beethoven tenia una oïda tan fina que, la continuada exposició a la seua pròpia música, li va portar a viure part de la seua vida amb una sordera parcial i la Novena Simfonia la va compondre plenament sord.

El compositor John Cage explica que, una vegada va entrar en una cambra anecoica per a fer experiments en un ambient en el qual no es produïra cap so. Cage va escoltar amb tota atenció i va arribar a la conclusió que, malgrat tot, sentia dos sons, un greu i un altre agut. Els científics li van informar que el so greu era la seua pròpia sang circulant i l'agut el seu sistema nerviós funcionant. Cage va arribar a la conclusió que el silenci no existeix.

Lucciano Pavarotti va ser un dels grans tenors del segle XX però pocs coneixien fins fa poc (1997) que, no sabia solfeig! Era incapaç de llegir una partitura. “Ja sóc massa vell per a aprendre…”. I com ho feia?, vos preguntareu. Doncs té establit un sistema de símbols i línies de colors ascendents i descendents que indiquen l'evolució de la melodia, que li serveix com a recordatori a l'hora d'interpretar.

El piano és un instrument que habitualment es toca amb les dues mans. No obstant açò, el compositor francés Maurice Ravel va escriure un concert exclusivament per a la mà esquerra dedicat a un pianista amic seu que acabava de perdre la mà dreta en la guerra.

En un sopar celebrat a Berlín en honor a Brahms, l'amfitrió va proposar un brindis: “pel més gran dels compositors”. Brahms es va alçar immediatament i, alçant la seua copa, va dir: “Per Mozart”.

En el Pop i el Rock

El dia 28 de gener de 1956 Elvis Presley apareix per vegada primera en la televisió americana, les càmeres només enfocaven el bust i la cara del cantant per a evitar mostrar el seu moviment de malucs, naix Elvis The Pelvis.