Que qui és Hatsune Miku? Doncs és una cantant japonesa amb un èxit impressionant. Allà on actua, arrassa. El més increïble de tot plegat és que no és una persona real sinó virtual.
Mireu aquest vídeo d'una actuació de Hatsune:
Com heu vist, gràcies a la tecnologia, es crea un holograma de la cantant damunt de l'escenari.
Ací teniu un vídeo on es veu el procés de creació de la imatge de la cantant virtual. Per cert: el software original es va crear a una universitat de Barcelona (Universitat Pompeu Fabra) i després el van vendre a Yamaha.
El més sorprenent de tot és que els seus seguidors la veneren com si fóra real. No perceben el concert "com si ella estiguera allí". Per a ells i elles, Hatsune Miku està allí.
Igual, a partir d'ara, quan algú necessite un/a cantant ja no farà un càsting sinó que telefonarà un informàtic. Què en penseu?
2 comentaris. I tu què n'opines?:
Pense que la tecnologia avança a passos molt mes grans del que nostra ment pot assimilar i no ens adonem.
Els robots a mesura que van passant els anys estan llevant més llocs de treball. Per què a la llarga són molt mes eficients i barats que les persones.
Un exemple cridaner d'açò, és el robot ASIMO de Yamaha (la mateixa empresa que ha creat Hatsune Miku), aquest robot d'aspecte humanoide a part d'estar llevant molts llocs de recepcionistes en hotels, guies turístics, cambrers, etc... a Japó, clar. Ara s'atreveixen a introduir-ho en una orquestra, imagineu-se en un futur no gaire llunyà que quan anàrem al Palau de la Música, escoltàrem a una orquestra de prestigi internacional dirigida per un ASIMO.
Ací us deixe el vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=qRUyVCfFh1U
En realitat, són els "artistes reals" els qui s'assemblen cada vegada més a replicants. Mireu, si no, les Lady Gaga o Shakira. Es fa difícil apreciar la diferència entre elles i la Hatsune Miku. Com va vaticinar Baudrillard, els simulacres precedeixen als seus referents reals fins el punt de fer-los oblidar. Mireu què s`ha fet dels Beatles, que aquests dies han venut més discs que en vida. Ells ja no estan, però els seus replicants perviuen eternament sense les incomoditats que la seua "realitat" poguera ocasionar a la indústria o als seus veïns. A més, ja no hi ha perill que emeten missatges subversius. Els artistes subversius d'avui en dia es retraten amb el Dalai Lama, Bill Gates o el Papa, i els recorden que el món no va bé, com fa l'anodí Bono.
Publica un comentari a l'entrada